La posició i fase
de la lluna sempre s’ha considerat una variable a tindre en compte en el cultiu
d’horta. Els llauradors ancestrals sabien de la influència de la lluna sobre
els cultius, i sempre es fixaven en aquest satèl·lit de la Terra per programar
i fer les tasques del camp en el moment més propici segons els cicles lunars.
De fet,
l’agricultura biodinàmica intenta recuperar i divulgar aquella experiència que
els llauradors han anat transmetent durant milers d’anys. És un sistema
que planifica l’horta tenint en compte tant les fases de la lluna com la
posició dels astres, perquè s’ha contrastat que la influència de la lluna sobre
els cultius tindria a veure amb les forces d’atracció, però també amb la llum
que desprén i el magnetisme.
Per a entendre la influència de la lluna en els cultius i, així, poder aplicar aquesta saviesa ancestral al nostre hort, anem primer de tot a introduir alguns conceptes bàsics sobre els cicles de la lluna, com són les fases lunars i la translació.
LES FASES LUNARS
Depenent de la
posició de la lluna envers el Sol i la Terra, aquesta reflecteix la seva llum
des d’una porció més o menys gran de la seua superfície. Així, podem distingir
quatre fases lunars que es repeteixen cíclicament en mesos lunars d’uns 28 dies
aproximadament, i són:
- Lluna nova. En aquesta fase no es veu la lluna al cel.
- Quart creixent. La lluna cada dia té una porció més visible.
- Lluna plena. Veiem la lluna completament redona i il·luminada.
- Lluna vella o quart minvant. La lluna cada dia decreix una mica més fins a arribar a la lluna nova.
Amb el següent truc podem saber si la lluna està en quart creixent o en lluna vella seguint aquesta
tècnica mnemotècnica que podem fer servir a tot l’hemisferi nord: si la lluna
té forma de C, està decreixent, i si té forma de D, està creixent, al contrari
de les seues inicials.
- Quart creixent. La lluna cada dia té una porció més visible.
- Lluna plena. Veiem la lluna completament redona i il·luminada.
- Lluna vella o quart minvant. La lluna cada dia decreix una mica més fins a arribar a la lluna nova.
ROTACIÓ DE LA LLUNA AL VOLTANT DE LA TERRA
La lluna com a
satèl·lit de la Terra orbita al seu voltant, però la seua rotació no és
circular sinó el·líptica. Això fa que cada
dia trobem la lluna o més amunt o més avall que el dia anterior a la mateixa
hora.
Quan la lluna
apareix una mica més amunt que el dia anterior, diem que està en lluna
ascendent i quan està més avall, està en lluna descendent.
Quan la lluna
durant la seua rotació es troba més propera a la Terra està en el seu perigeu i
quan es troba en el seu punt més llunyà s’anomena apogeu.
INFLUÈNCIA DE LA LLUNA
Ara que coneixem les
fases lunars i el seu moviment al voltant de la Terra, podem donar alguns
exemples de com influeix la lluna sobre els cultius.
La lluna, com a
cos celestial, té una massa que exerceix una atracció gravitatòria sobre la
Terra i veiem les seues conseqüències més palpables sobre l’aigua.
Per poder
explicar millor aquest efecte, posarem un exemple pràctic que tots hem observat
alguna vegada. Quan posem un dit
sobre una pel·lícula d’aigua i el separem a poc a poc, veiem com es genera una
tensió superficial entre el nostre dit i l’aigua, que fa que l’elevem una mica
fins que es trenca aquesta tensió i l’aigua torna a la seua posició inicial.
Com més s’apropa
la lluna a la Terra, més pressió exerceix sobre la superfície i afavoreix que
les forces gravitatòries empenyen cap a l’interior de la Terra.
I com més s’allunya
la lluna de la Terra, menys pressió exerceix i atrau les forces terrestres cap
a ella (igual que en el cas del dit i l’aigua).
Moltes vegades ens
confonem amb la influència de les fases lunars i la de la rotació lunar, i és
perquè duren més o menys el mateix i solen coincidir, però també es pot donar
el cas que estiga en lluna plena i en fase descendent per exemple.
L’efecte que
més influeix sobre els cultius és la rotació i com a norma general, és la que
es fa servir per a planificar les tasques a l’hort.
Quan hi ha lluna descendent, afavoreix les tasques que
necessiten que les forces vagen cap a dins la Terra, com és el cas de la germinació.
Així, en lluna descendent, sembrem a l’hort.
Quan hi ha lluna
ascendent, afavoreix el creixement de les plantes, pel fet que
exerceix menys pressió gravitatòria sobre la superfície terrestre. En
aquest moment, aprofitem per a fer trasplantaments i plantacions.
En relació a les
fases lunars, en termes generals podem destacar el següent:
- Amb lluna nova s’atura el creixement i, en general, no
plantarem res (ni el dia abans ni l’endemà). - collita -
- Amb lluna creixent, la força de la planta es concentra
en la seua part aèria. Moment per collir hortalisses de fulla, tija i el gra
per a consum immediat, tallar esqueixos (i reservar-los per plantar en lluna
descendent) i fer empelts. Com més ens acostem a la lluna plena, més vitalitat
tenen les plantes i per tant més capacitat per lluitar contra malalties. També
és el moment ideal per podar la planta, perquè és quan és més forta. - sembra-
- Amb lluna plena el fullatge de les plantes creix amb
més intensitat perquè la sàvia està concentrada en les seues fulles; ideal per
collir fruits i llegums. - collita-
- Amb lluna minvant, la força de la planta es concentra
en el subsol. Moment per abonar, plantar arrel, plantar esqueixos, realitzar
podes i recol·lectar allò que desitgem conservar. És el moment ideal per
realitzar trasplantaments a arrel nua. - sembra-
A més, dites populars rememoren aquesta influència: “Si no vols l’arbre corcat, en lluna vella ha de ser tallat”. Per tant, sempre és interessant valorar com la lluna pot afectar el cultiu!
L’EXEMPLE DELS ALLS
Els alls se
sembren i fan una gran quantitat d’arrels en molt poc temps. Per això, la
millor opció per sembrar-los és amb lluna vella o descendent, i afavorir que
les arrels creixin cap a dins la terra. Si els plantem amb lluna nova o ascendent, les arrels creixeran cap amunt i poden espentar cap a la superfície i fer que els alls apareguen de sobte desenterrats.
Sabem, així demostrada, la influència de la lluna al camp, però hi ha molts altres factors i no sempre podem treballar amb la lluna perquè pot ser que el dia ideal per a la tasca estiga plovent i no la puguem fer, i que siga millor fer-la uns dies abans o després.
Sabem, així demostrada, la influència de la lluna al camp, però hi ha molts altres factors i no sempre podem treballar amb la lluna perquè pot ser que el dia ideal per a la tasca estiga plovent i no la puguem fer, i que siga millor fer-la uns dies abans o després.
Per això, sempre
abans que la influència de la lluna, hi ha el bon saber fer del llaurador.
- Si vols saber més, en HISTÒRIES, DOCUMENTALS i ACTIVITATS pots continuar aprenent sobre la influència de la lluna (accedeix des d'ací o a dalt en el menú).
28 maig 2020
- https://elshortsdelesvernes.wordpress.com/2020/05/28/la-importancia-de-la-lluna-en-el-cultiu/
- Influència
le la Lluna a l’hort (13/12/2020 - L’Estol, productes ecològics)
https:/www.lestol.cat/blog/la-lluna-i-lhort/